Guia docent 2006_07 Escola Tècnica Superior d`Enginyeria Química

Identificar el paper juga la Química Analítica com a branca de la Química.

A7

B2
B8
B15

C5

Identificar clarament les diferents etapes del procés de mesura químic amb un exemple concret.

A7

B8
B15

C5

Explicar en què consisteix cadascuna de les etapes del procediment analític.

A7

B2
B8

C5

Identificar conceptes analítics rellevants associats a cadascuna de les etapes del procediment analític. Diferenciar entre anàlisi qualitativa i quantitativa.

A7

B2
B8
B15

C5

Explicar la diferència entre error aleatori i sistemàtic en un procés analític Relacionar els binomis error aleatori - precisió i error sistemàtic – exactitud.

A7

B2
B8
B15

C5

Justificar el desplaçament d’un equilibri químic en funció del valor de la seva constant en concentracions.

A4

B3
B4
B8
B15

C5

Distingir entre àcids i bases. Identificar comportaments àcid/base emprant la teoria de Bronsted-Lowry, i identificar parells àcid/base conjugats i relacionar-los amb les equacions apropiades. Avaluar la força d’àcids i bases en funció de la seva constant d’acidesa. Definir pH, KBaB (ctt d’equilibri dels àcids) i KBwB (ctt d’equilibri de l’aigua). L’escala de pH.

A4

B1
B2
B4
B8
B15
B16

C5

Calcular el pH d’una solució aquosa d’àcids i bases, forts i febles, a partir de les concentracions analítiques i el valor de les constant d’acidesa de les espècies presents. Avaluar les espècies que es formen a partir de reaccions entre varis àcids i bases. Calcular el pH d’una solució aquosa resultant de mesclar àcids i bases,

A1
A4

B2
B3
B8
B15

C5

Escriure les constants de formació successives i globals per a un complex, així com la seva relació. Calcular els seus valors.Llistar diferents aplicacions dels equilibris de complexació Calcular la concentració (o constant d’equilibri) de cadascuna de les espècies existents en una solució on hi ha una reacció de complexació. Avaluar l’efecte de la acidesa sobre una reacció de complexació.

A1
A4

B1
B2
B8
B14
B15
B16

C5

Calcular la solubilitat d’una substància. En el cas de precipitacions fraccionades, determinar l’ordre de precipitació dels analits així com si la precipitació és quantitativa. Avaluar l’ efecte de la acidesa o de reaccions de complexació sobre la solubilitat d’un compost

A1
A4

B1
B2
B4
B15

C5

Definir oxidació, reducció, agent oxidant, agent reductor. Escriure semireaccions i emprar-les per a deduir les equacions de les reaccions redox. Identificar l’espècie oxidant i reductora en un sistema redox. Ajustar reaccions redox. Calcular el potencial d’un sistema redox i predir l’espontaneïtat de la reacció. Justificar perquè aquestes prediccions poden no funcionar a la pràctica.Avaluar el caràcter reductor o oxidant d’una substància en funció del seu potencial estàndard de reducció.Calcular la constant d’equilibri d’un sistema redox.

A1
A4

B1
B2
B3
B4
B8
B9
B15

C5

Entendre els procediments i principis involucrats en les volumetries. Conèixer el concepte d’indicador, de reactiu valorant, de patró primari i secundari. Calcular la concentració d’una substància a partir de les dades d’una valoració. Explicar la metòdica que es porta a terme en una valoració.

A4
A7

B1
B2
B3
B4
B9
B15

C5

Llistar diferents paràmetres que expressen el valor central i la dispersió d’una sèrie de valors. Calcular concentracions i incerteses amb dades obtingudes de mesures repetitives. Aplicar tests per a la detecció de punts discrepants.

A3

B1
B15

C5

Conèixer els fonaments d’un sistema electroquímic . Conèixer la seva aplicació a les mesures potenciomètriques. Justificar la necessitat d’un elèctrode de referència. Descriure els diferents tipus d’elèctrodes indicadors. Descriure el fonament i la estructura d’un elèctrode de vidre per a mesures de pH. Descriure el fonament de les potenciometries. Distingir entre volumetries potenciométriques i potenciometríes directes

A7

B1
B2
B4
B15

C5

Distinguir entre el tractament de resultats que s’obtenen a partir de tècniques clàssiques o tècniques instrumentals. Resoldre problemes numèrics on hi intervingui una regressió lineal. Aplicar-los a diferents situacions experimentals.Relacionar les característiques de la recta de calibratge amb paràmetres de qualitat analítics.Identificar els factors que fan que els resultats predits amb una recta de calibratge siguin més o menys precisos.Avaluar la importància d’expressar un resultat amb la seva incertesa.Derivar i calcular numèricament la incertesa d’un resultat.

A3

B1
B2
B4
B15

C5

Enumerar i descriure paràmetres que descriuen la radiació electromagnètica amb utilitat analítica (freqüència, longitud d’ona, potència) .Raonar els trets diferenciadors entre espectres moleculars i espectres atòmics.Explicar els fenòmens d’absorció i emissió de fotons en àtoms i molècules.Relacionar absorbància i percentatge de transmitància. Enunciar l’expressió de la llei de Beer. Conèixer les seves limitacions. Comprendre la importància de l’absortivitat molar. Descriure les parts que composen els instruments òptics d’anàlisi basats en mesures espectroscòpiques. Identificar les semblances i diferències entre les tècniques atòmiques d’Absorció i d’emissió. Determinar concentracions e incerteses a partir de dades obtingudes mitjançant tècniques d’Absorció de radiació UV-visible.

A7

B1
B2
B4
B8
B15

C5

Comprendre el fonament de les tècniques cromatogràfiques. Identificar diferents tècniques cromatogràfiques. Citar exemples d’aplicació de la cromatografia de gasos i la cromatografia líquida d’alta resolució.Identificar les parts d’un cromatògraf de gasos i un de cromatografia líquida d’alta resolució i descriure-les. Interpretar un cromatograma i la informació que dóna.Avaluar si una separació cromatogràfica és correcta. Aplicar criteris d’optimització d’una separació cromatográfica. Determinar concentracions e incerteses a partir de dades obtingudes mitjançant tècniques de cromatografía de gasos i líquida d’alta resolució.

A3
A7

B1
B2
B4
B8
B15

C5

Ennumerar les principals tècniques instrumentals que aporten informació qualitativa. Relacionar el límit de detecció amb les possibilitats de fer l’anàlisi qualitativa

A7

B10
B15

C5

Competències	Objectius d'aprenentatge	Continguts
Planificació	Metodologies	Atenció personalitzada
Avaluació	Fonts d'informació	Recomanacions

Objectius	Competències
Identificar el paper juga la Química Analítica com a branca de la Química.	A7	B2 B8 B15	C5
Identificar clarament les diferents etapes del procés de mesura químic amb un exemple concret.	A7	B8 B15	C5
Explicar en què consisteix cadascuna de les etapes del procediment analític.	A7	B2 B8	C5
Identificar conceptes analítics rellevants associats a cadascuna de les etapes del procediment analític. Diferenciar entre anàlisi qualitativa i quantitativa.	A7	B2 B8 B15	C5
Explicar la diferència entre error aleatori i sistemàtic en un procés analític Relacionar els binomis error aleatori - precisió i error sistemàtic – exactitud.	A7	B2 B8 B15	C5
Justificar el desplaçament d’un equilibri químic en funció del valor de la seva constant en concentracions.	A4	B3 B4 B8 B15	C5
Distingir entre àcids i bases. Identificar comportaments àcid/base emprant la teoria de Bronsted-Lowry, i identificar parells àcid/base conjugats i relacionar-los amb les equacions apropiades. Avaluar la força d’àcids i bases en funció de la seva constant d’acidesa. Definir pH, KBaB (ctt d’equilibri dels àcids) i KBwB (ctt d’equilibri de l’aigua). L’escala de pH.	A4	B1 B2 B4 B8 B15 B16	C5
Calcular el pH d’una solució aquosa d’àcids i bases, forts i febles, a partir de les concentracions analítiques i el valor de les constant d’acidesa de les espècies presents. Avaluar les espècies que es formen a partir de reaccions entre varis àcids i bases. Calcular el pH d’una solució aquosa resultant de mesclar àcids i bases,	A1 A4	B2 B3 B8 B15	C5
Escriure les constants de formació successives i globals per a un complex, així com la seva relació. Calcular els seus valors.Llistar diferents aplicacions dels equilibris de complexació Calcular la concentració (o constant d’equilibri) de cadascuna de les espècies existents en una solució on hi ha una reacció de complexació. Avaluar l’efecte de la acidesa sobre una reacció de complexació.	A1 A4	B1 B2 B8 B14 B15 B16	C5
Calcular la solubilitat d’una substància. En el cas de precipitacions fraccionades, determinar l’ordre de precipitació dels analits així com si la precipitació és quantitativa. Avaluar l’ efecte de la acidesa o de reaccions de complexació sobre la solubilitat d’un compost	A1 A4	B1 B2 B4 B15	C5
Definir oxidació, reducció, agent oxidant, agent reductor. Escriure semireaccions i emprar-les per a deduir les equacions de les reaccions redox. Identificar l’espècie oxidant i reductora en un sistema redox. Ajustar reaccions redox. Calcular el potencial d’un sistema redox i predir l’espontaneïtat de la reacció. Justificar perquè aquestes prediccions poden no funcionar a la pràctica.Avaluar el caràcter reductor o oxidant d’una substància en funció del seu potencial estàndard de reducció.Calcular la constant d’equilibri d’un sistema redox.	A1 A4	B1 B2 B3 B4 B8 B9 B15	C5
Entendre els procediments i principis involucrats en les volumetries. Conèixer el concepte d’indicador, de reactiu valorant, de patró primari i secundari. Calcular la concentració d’una substància a partir de les dades d’una valoració. Explicar la metòdica que es porta a terme en una valoració.	A4 A7	B1 B2 B3 B4 B9 B15	C5
Llistar diferents paràmetres que expressen el valor central i la dispersió d’una sèrie de valors. Calcular concentracions i incerteses amb dades obtingudes de mesures repetitives. Aplicar tests per a la detecció de punts discrepants.	A3	B1 B15	C5
Conèixer els fonaments d’un sistema electroquímic . Conèixer la seva aplicació a les mesures potenciomètriques. Justificar la necessitat d’un elèctrode de referència. Descriure els diferents tipus d’elèctrodes indicadors. Descriure el fonament i la estructura d’un elèctrode de vidre per a mesures de pH. Descriure el fonament de les potenciometries. Distingir entre volumetries potenciométriques i potenciometríes directes	A7	B1 B2 B4 B15	C5
Distinguir entre el tractament de resultats que s’obtenen a partir de tècniques clàssiques o tècniques instrumentals. Resoldre problemes numèrics on hi intervingui una regressió lineal. Aplicar-los a diferents situacions experimentals.Relacionar les característiques de la recta de calibratge amb paràmetres de qualitat analítics.Identificar els factors que fan que els resultats predits amb una recta de calibratge siguin més o menys precisos.Avaluar la importància d’expressar un resultat amb la seva incertesa.Derivar i calcular numèricament la incertesa d’un resultat.	A3	B1 B2 B4 B15	C5
Enumerar i descriure paràmetres que descriuen la radiació electromagnètica amb utilitat analítica (freqüència, longitud d’ona, potència) .Raonar els trets diferenciadors entre espectres moleculars i espectres atòmics.Explicar els fenòmens d’absorció i emissió de fotons en àtoms i molècules.Relacionar absorbància i percentatge de transmitància. Enunciar l’expressió de la llei de Beer. Conèixer les seves limitacions. Comprendre la importància de l’absortivitat molar. Descriure les parts que composen els instruments òptics d’anàlisi basats en mesures espectroscòpiques. Identificar les semblances i diferències entre les tècniques atòmiques d’Absorció i d’emissió. Determinar concentracions e incerteses a partir de dades obtingudes mitjançant tècniques d’Absorció de radiació UV-visible.	A7	B1 B2 B4 B8 B15	C5
Comprendre el fonament de les tècniques cromatogràfiques. Identificar diferents tècniques cromatogràfiques. Citar exemples d’aplicació de la cromatografia de gasos i la cromatografia líquida d’alta resolució.Identificar les parts d’un cromatògraf de gasos i un de cromatografia líquida d’alta resolució i descriure-les. Interpretar un cromatograma i la informació que dóna.Avaluar si una separació cromatogràfica és correcta. Aplicar criteris d’optimització d’una separació cromatográfica. Determinar concentracions e incerteses a partir de dades obtingudes mitjançant tècniques de cromatografía de gasos i líquida d’alta resolució.	A3 A7	B1 B2 B4 B8 B15	C5
Ennumerar les principals tècniques instrumentals que aporten informació qualitativa. Relacionar el límit de detecció amb les possibilitats de fer l’anàlisi qualitativa	A7	B10 B15	C5