2013_14
Guia docent 
Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia
A A 
català 
 
Psicopedagogia (2003)
 Assignatures
  ASSESSORAMENT A INSTITUCIONS EDUCATIVES
   Fonts d'informació
Bàsica

 

BIBLIOGRAFÍA BASICA

 

BASSEDAS, et. al. (2000). L’assessorament psicopedagògic a Catalunya: BCN: Graó.

 

BOLÍVAR, A. (1999).Cómo mejorar los centros educativos. Madrid: Síntesis

 

BOLÍVAR, A. (2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla.

 

BOLÍVAR, A., DOMINGO, J., FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. Enfoque y metodología. Madrid: La Muralla.

 

BONALS, J. (1995). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

 

BRETHOWER, D. y SMALLEY, K. (2000). La formación basada en los resultados. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.

 

CAMPS, A. et. al. (2000). Recerca i formació en didàctica de la llengua. BCN: Graó.

 

CARRETERO, M. R., PUJOLÀS, P., SERRA, J. (2002). Un altre assessorament per a l'escola. L'assessorament psicopedagògic des d'una perspectiva comunitària. BCN: La Galera

 

CONTRERAS, J. (1990, 1994).Enseñanza, curriculum y profesorado. Madrid: Akal, 2ª ed.

 

CONTRERAS, J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata.

 

CORONEL J. M. (1997). “El asesor y la deconstrucción organizativa.” en Marcelo, C., López, J. (coords.)(1997). Asesoramiento curricular y organizativo en educación. BCN: Ariel educación. Pp. 173-185

 

DEL POZO, P. (1997). Formación de Formadores. Madrid: Pirámide.

 

DÍEZ, E. (1999). La estrategia del caracol. Un cambio cultural en una organización. Barcelona: Oikos-tau.

 

DISEÑO... (2000). Diseño de programas formativos. Barcelona: EPISE - Training Club - Gestión 2000.                         

 

DOMINGO, J. y FERNÁNDEZ, M. (1999). Técnicas para el desarrollo personal y formación del profesorado. Bilbao: ICE Deusto. Cuaderno 10.Bilbao

 

ELLIOTT, J. (1999). “La relación entre «comprender» y «desarrollar» el pensamiento de los docentes.” En Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 364-398

 

ESCUDERO, J. M. (ed.) (1999). Diseño, desarrollo e innovación del currículum. Madrid: Síntesis. Col. DOE.

 

ESCUDERO, J. M. i LUIS, A. (edits.). (2006). La formación del profesorado y la mejora de la educación. Barcelona: Octaedro

 

ESSOMBA, M. A.(2006). Liderar escuelas interculturales e inclusivas.Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. BCN:Graó.

 

FERNÁNDEZ CRUZ, M. (1995). Los ciclos vitales de los profesores. Granada: Force-Universidad

 

FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2000). “La mitad del Cielo y tres cuartos de la tierra. En torno a la feminización de la docencia.” Cuadernos de Pedagogía, n. 289, Pp. 85-90.

 

FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2006). Desarrollo Profesional Docente. Granada: Grupo editorial Universitario

 

FERRERES, V. S. (Coord.). (1997). El desarrollo profesional del docente. Evaluación de los Planes Provinciales de Formación. Barcelona: Oikos-tau.

 

FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997).¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP

 

GAIRÍN, J. (2000). “Cambio de cultura en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao:

ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 73-135)

 

GAN, F. (1999). Manual-guía para la elaboración de planes de formación: modelos y aplicaciones. Ejemplos prácticos:organización industrial y organización de servicios. Barcelona: Díaz de Santos

 

GAZÏEL, H.; WARNET, M. y CANTÓN, I. (2000). La calidad en los centros docentes del siglo XXI. Madrid: La Muralla.

 

GIMENO, J. (2000). La educación obligatoria: Su sentido educativo y social. Madrid: Morata.

 

GUINJOAN, M. y RIERA, J. M. (2000): Instrumentos para la gestión de la formación continua con criterios de la calidad ISO 9000. Barcelona: Díaz de Santos.

 

GUPTA, K. (2000): Guía práctica para evaluar necesidades. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, S.A.

 

HALL, B. (2000). “El desarrollo de valores y las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 27-53)

 

HARGREAVES, A. (1996). Profesorado, cultura y postmodernidad. Cambian los tiempos, cambia el profesorado. Madrid: Morata.

 

HARGREAVES, A. (2003). Replantear el cambio educativo. Un enfoque renovador. Buenos Aires: Amorrortu

 

HUBERMAN, S. (1999). Cómo se forman los capacitadores. Arte y saberes de su profesión. Buenos Aires: Paidós

 

IMBERNON, F. (1987). La Formació permanent del professorat. Anàlisis dels formadors de formadors. Barcelona: Barcanova.

 

IMBERNON, F. (1994). La Formación y el Desarrollo Profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Col. Biblioteca de Aula. Barcelona: Graó.

 

IRANZO, P. (2001). “Análisis de un proceso de formación para innovar curricularmente en EI y EP ('Enseñar y aprender a escribir con un enfoque constructivista'): percepción de las condiciones en las que se da el trabajo en común de los profesores orientado a la mejora.” A Revista de Profesorado, núm. 4 v.2, pp. 27-38. Granada: UG http://www.ugr.es/~recfpro

 

IRANZO, P. (2005). ‘Experiencias de integración e interculturalidad en Cataluña’ al monogràfic ‘La mejora de la educación en contextos de desventaja’. A Revista de Profesorado, núm. 9 vol. 1 Granada :UG http://www.ugr.es/~recfpro

 

JACKSON, Ph. W. (1968-1996). La vida en las aulas. Madrid: Morata, 4ª ed.

 

LISTON, D. P. y ZEICHNER, K. M. (1996). Formación del profesorado y condiciones sociales de la escolarización. Col. Educación Crítica, Madrid/La Coruña: Morata/Fundación Paideia.

 

MARCELO, C. (1994). Formación del profesorado para el cambio. Barcelona: EUB.(2ª edición).

 

MARCHESI, A. y MARTÍN, E. (1998): Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza Editorial

 

MONEREO, C., i SOLÉ, I. (coords.)(1996). Asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

 

MURILLO, F.J. i MUÑOZ-REPISO, M. (coords.) (2002). La mejora de la escuela. Un cambio de mirada. BCN: Octaedro

 

NIETO, J. M. Y BOTÍAS, F. (2000): Los equipos de orientación educativa y psicopedagógica. El asesoramiento a centros escolares desde un análisis institucional. Barcelona: Ariel.

 

SANTOS GUERRA, M. A. (1990). Hacer visible lo cotidiano. Teoría y práctica de la evaluación cualitativa de los centros escolares. Madrid: Akal Universitaria.

 

SANTOS GUERRA, M. A. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.

 

SANTOS GUERRA, M. A. (2000). La luz del prisma. Para comprender las organizaciones educativas. Málaga: Aljibe, 2ª edición

 

VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639 )

 

ZABALZA, M. A. (1991). Los diarios de clase. Documento para estudiar cualitativamente los dilemas prácticos de los profesores. Barcelona: PPU.

 

 

 

BIBLIOGRAFÍA COMENTADA

 

BONALS, J. (1995). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

L’autor, a partir de la seva experiència com a assessor, analitza els components del treball en grup dels docents, planteja què fa que aquest treball estigui orientat a tasques comunes, és a dir, tasques d’equip, i com ha de situar-se la persona assessora per a contribuir al progrés de les tasques en contextos de millora escolar.

Aspectes com els diferents rols, l’advertiment i aprofitament de la diversitat entre els docents, el disseny de les activitats conjuntes, i les característiques de les intervencions són el seu focus d’anàlisi i el fil conductor de les seves propostes.  

 

CAMPS, A. et. al. (2000). Recerca i formació en didàctica de la llengua. BCN: Graó.

És una obra coral on es presenten, a més de les línies actuals de recerca al voltant de la didàctica de les llengües, casos concrets on es defineixen els propòsits de cada investigació i les formes d’arribar a desenvolupar-les.

Interessa en el sentit de saber que el terreny de la didàctica avança a mida que les experiències concretes s’analitzen de forma sistemàtica. També interessa conèixer les línies actuals de treball que concilien les pràctiques, els pensaments dels docents i el coneixement que se’n deriva, tot, en formes d’investigar ‘a mida’ dels docents.

 

DÍEZ, E. (1999). La estrategia del caracol. Un cambio cultural en una organización. Barcelona: Oikos-tau.

En aquesta obra es planteja que els centres escolars són ‘organismes’ culturals on la història, els esdeveniments associats a les diferents persones, i els processos de comunicació entre els grups, construeixen les plataformes presents i determinen les possibilitats del futur.

Enteses com a construccions culturals, interessarà entendre els ‘artefactes’ i ritus d’actuació, els valors i les creences que les ‘subcultures’ (de vegades en oposició) defensen. 

 

FULLAN, M. i HARGREAVES, A. (1997).¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela? Sevilla: Publicaciones MCEP

Des del context anglosaxó i fonamentats en treball directe amb centres i professors, els autors analitzen quines són les condicions en les que el treball orientat al canvi dels professors i dels centres s’esdevenen. Entenen, en primer lloc, que la tasca professional remet a la ‘persona total’ i al ‘centre total’: totals en tant que no es pot avançar en cap àmbit si no es compta amb la globalitat (cicles vitals, models educatius, expectatives, posicions ètiques i polítiques, etc.)

Desenvolupen apartats dedicats a les diferents ‘cultures’ escolars (individualisme, ‘balcanització’, i tipus de col.laboració i/o cooperació) i s’ocupen, centralment, d’establir orientacions pel professorat, pels equips directius (ells parlen de ‘directors’) i per l’administració. Tot, per a que valgui la pena lluitar per l’escola. 

 

HARGREAVES, A. (1996). Profesorado, cultura y postmodernidad. Cambian los tiempos, cambia el profesorado. Madrid: Morata.

El punt de vista d’aquesta obra és el canvi cultural entre ‘modernitat’ i ‘postmodernitat’. Aquest canvi cultural obliga, segons l’autor, a redefinir tant el paper de l’educació escolar com a resituar les funcions dels professors i de les organitzacions educatives: paradoxes, canvis en els continguts, les funcions, la forma de treballar, etc.

Temes com la gestió del temps, la intensificació de l’activitat escolar, les hiperexigències o ‘culpabilitats’, juntament a les formes com es treballa en els centres, són, de forma interrelacionada, plantejaments ‘radicals’ i alhora necessaris que caracteritzen aquest llibre.

 

VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639 )

L’article planteja reflexions al voltant, entre d’altres, dels següents continguts:

- És diferent un grup d’un equip?

- Cal analitzar quins rols diferents juguem les persones dins dels equips? Hi ha formes d’aprofitar la diversitat?

- Hi ha components que caracteritzen els equips que poden aprendre de forma continuada?

- Per la pervivència dels equips... ha d’haver dissensió o, per contra, és millor que no n’hi hagi?

 

Complementària