Durant els darrers anys venim observant una crisi de producció lexicogràfica provocada bàsicament per la manca de noves idees a l'hora d'adaptar-se al canvi de paradigma tecnològic. El tradicional model de negoci s'ha vist afectat per una brusca disminució de les vendes dels diccionaris impresos, cosa que ha compromès la producció d'altres de nous. Pel que fa a l'idioma espanyol il·lustra molt bé aquesta situació. Per sortir d'aquesta situació, cal, doncs, una reflexió profunda que produeixi un nou model de negoci, que substitueixi el paradigma tradicional per buscar noves solucions als problemes. La perspectiva antiquada sobre la lexicografia obstrueix la solució dels problemes esmentats. Així, per poder analitzar degudament com la tecnologia actual pot influir en el desenvolupament de les fases del procés de compilació dels futurs productes lexicogràfics cal conèixer el passat i el present. I actualment vivim la transformació del diccionari imprès en digital, la conversió del diccionari solitari a l'integrat o la substitució del diccionari per les dades lexicogràfics integrades en eines, serveis i plataformes. En tot aquest procés, el treball interdisciplinari amb diferents especialistes és bàsic. En aquest context, aquesta assignatura pretén oferir una visió transformativa de la lexicografia en espanyol que contribueixi al “renaixement” de la disciplina.