| Descripció general i informació rellevant |
La Psicologia Mèdica es una disciplina fonamentalment de praxis clínica que, especialment en l’actual situació sanitària en la que es excepcional disposar de serveis de psicologia clínica i/o de la salut, té o pot tenir un valor transversal en el conjunt de dispositius de diagnòstic i/o intervenció teraoèutica. Es tractaria d’assolir habilitats i competències que facilitin la millor aproximació al tema de la psicogeneitat clínica i pugui significar un recurs complementari important per valorar, si s’escau, la presència i conseqüències dels factors psíquics implicats en la tasca assistencial referits a la gènesi, al procés i a la resolució del episodi patològic.
Objectiu Global de l'assignatura
L' ensenyament de la Psicologia Mèdica té al nostre entendre un objectiu fonamental: proposar a l'alumne de tercer curs de Medicina algunes qüestions i reflexions al voltant de la influència de l'anomenat "factor psíquic o psicopatològic" en els diferents processos de la salut i de la malaltia. Considerem, doncs, important que, des d'una perspectiva epistemològica bio-psico-social, l'alumne conegui els aspectes fonamentals tant de la psico(pato)logia humana com dels seus determinants neurobiològics, que sovint seran presents en la dinàmica salut-malaltia i en la relació metge-pacient. Això implica assolir certs conceptes i capacitats referents a:
• Ser capaç de valorar els criteris generals i els específics més importants de diferenciació entre els comportaments psicològics i els psicopatològics tan en l’àmbit de les funcions neuropsicològiques com en l’ àmbit de les funcions emotives.
• Conceptualitzar adequadament i valorar clínicament les diverses expressions psicosomàtiques, de tal manera que l’alumne disposi de la formació i informació mínima suficient per a contextualitzar els processos i els estats patològics de la clínica mèdica dins la triada bio-psico-social. Cal, en aquest sentit, poder analitzar les importants dades epidemiològiques de la psicogènesi de importants patologies biomèdiques.
• Modificar conviccions errònies, habituals en la població, sobre comportaments especials referents a l’addició i/o l’expressió fòbica tant de substàncies com de conductes específiques com l’addicció al joc, al estudi o al treball per posar uns exemples significatius, precisant-hi tant els conceptes clínics adients facilitant la discussió crítica.
• Treballar especialment temes especialment significatius per als alumnes i que seran importants en la seves tasques especialment de la assistència primària : per exemple, la psicopatologia dels comportaments alimentaris, la resposta sexual humana i els seus trastorns més prevalents, les malalties terminals etc.
• Ser capaç d’establir una relació adequada tant amb el pacient i família com amb els altres membres del equip terapèutic. De manera especial en el seminari sobre “la relació metge-pacient” l’alumne té l’ocasió d’analitzar els trets més significatius d’aquesta relació i de valorar les tècniques de la comunicació verbal i, especialment, no verbal. El propi patiment psíquic del personal sanitari i les estratègies que es poden utilitzar, com els “Grups Balint”, son també un objectiu d’aquest ensenyament.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant,
en aquesta assignatura es realitza a través de tutoria (excepte en els estudis de l'ETSE). Per a més informació cal
consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor. |
Assignatures
